Sàlvia de fulla petita (Salvia microphylla)
Jardí Botànic de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Coneguda a Mèxic com a “mirto de montes” (murtra de les muntanyes). Nom botànic: Salvia microphylla ‘royal bumble’ Etimologia: “Salvia” nom antic provinent del llatí derivat del verb ‘salvare’= curar o salvar, que al·ludeix a les propietats medicinals atribuïdes a vàries espècies del gènere. “Microphylla” deriva del grec i significa “de fulles petites”. Família: Lamiàcies. Origen: Estats Units i Mèxic. Floració: De finals de primavera i a la tardor. Esporàdicament durant tot l’any. Tipus: Planta amb flors. Planta: Espècie molt complexa que fàcilment s’hibrida. En estat silvestre creix fins a una alçada d’1 a 1,3 m i arriba a una amplada semblant. Es confon sovint amb Salvia greggii, amb la qual sovint hibrida. Fulla: Tenen forma ovada, estan lleugerament cobertes de pilositat i són fragants i les vores dentades. Flor: Disposades en verticils, de color variats segons el cultivar (magenta, vermell o rosat) aquestes són de la varietat ‘Royal bumble’ i de color vermell. Fruit: |
|
Propietats ornamentals |
|
Hi ha nombrosos híbrids i cultivars en horticultura ornamental. |
|
Propietats medicinals |
|
Es cultiva al centre de Mèxic com a planta medicinal, utilitzant-la primordialment com a somnífer. En una altra zona mexicana se’n fa referència del seu ús medicinal per al tractament de problemes de la dona com còlics premenstruals, hemorràgia vaginal o per netejar interiorment després d’un part. Es diu que és útil en problemes dèrmics com grans, erupcions, xarampió i escarlatina amb febre. S’utilitza per a trastorns digestius com bilis, diarrea, disenteria, empatx, infeccions estomacals, inflamació de l’estómac i vòmit. Ja al segle XX algunes referències no en descriuen usos medicinals. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
|
|
Usos i tradicions |
|
|
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |