Sàlvia comuna (Salvia officinalis)
Jardí Botànic de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Nom botànic: Salvia officinalis Etimologia: El terme Salvia officinalis és una redundància de “planta medicinal que cura”. “Salvia” prové de la combinació del mot llatí ‘salvare’= que cura i l’epítet ‘officinalis’=medicinal, que s’aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. Família: Lamiàcies Origen: Mediterrani Floració: Al juny i juliol. Tipus: Planta amb flor. Planta: Prefereix com a hàbitat els vessants pedregosos, les vores dels camins, els prats secs poc adobats i fèrtils i els llocs calcaris. És un camèfit en forma de mata perenne petita d’una altura de 20 a 70 cm de longitud. És una planta d’arrels fasciculades que presenta una tija llenyosa, ramificada,, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any, les quals poden atènyer de 20 a 50 cm de longitud. Té una escorça grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Fulla: Són grans, estretes, dentades, de color verd-grisós i amb la vora arrugada, oposades i coriàcies amb forma ovalada i a la vegada de llança (lanceolada) i s’estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s’atenua a la base. Flor: Les inflorescències són verticals i de tipus de raïm, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un verticil. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubulós el qual presenta els seus sèpals soldats (gamosèpala). La corol·la és de tipus bilabial, de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lòbuls i l’inferior amb tres lòbuls. És de color blau-violeta, rosat o blanquinós. Fruit: Són tetraquenis amb 4 mericarpis ovoides i llisos; gairebé esfèric i de color bru fosc. És un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarpi i de coberta generalment no consistent. |
|
Propietats ornamentals |
|
Cada cop és més utilitzada com a planta ornamental. |
|
Propietats medicinals |
|
Les fulles es consumeixen en infusió com a planta medicinal. S’utilitza com a inhibidora de la transpiració i per les seves propietats estrogèniques. En infusions per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós. També hi ha preparats farmacèutics. Es cultiva com a planta medicinal per tenir propietats com antisudorífica, hipoglucemiant, menstrual, estimulant, antiespasmòdica, astringent i antisèptica. |
|
Propietats fragants |
|
Per produir olis essencials s’empra la part aèria florida. S’utilitza en perfumeria, cosmètica. Usat en sabons: la infusió de les fulles de sàlvia, barrejat amb farigola i romaní, vigoritza i dona lluentor als cabells. |
|
Propietats culinàries
|
|
S’utilitzen les fulles, que contenen un oli coent usat per aromatitzar carns, aus i embotits, potenciant el gust dels menjars. També usat en licors. |
|
Relació amb els animals |
|
|
|
Usos i tradicions |
|
S’ha utilitzat des de l’antiguitat per allunyar el mal, mossegades de serps o augmentar la fertilitat de les dones, entre d’altres. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |