Ruda (Ruta graveolens)
Jardí Botànic de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Ruda vera, herba de bruixa. Nom botànic: Ruta graveolens. Etimologia: “Ruta” nom genèric antic per a aquest gènere. Família: Rutàcies. Origen: Europa meridional. Floració: primavera i estiu. Tipus: Planta. Planta: El seu hàbitat es troba en terres seques, àrides i mediterrànies. Pot arribar a fer-se un petit arbust llenyós, aromàtic i perenne arribant a mesurar fins a 1,5 m d’altura. Té una tija erecte, cilíndrica i parcialment ramificada, envoltada per una escorça rugosa,. En les seves ramificacions distals és llis i verd. Fulla: Són cintiformes, trifoliades i compostes formades per un nombre parell de folíols i un de solitari a la punta. Cadascun és format per diversos segments de laterals allargats i zones terminals ovalades de color blanquinós. Són carnoses i peciolades, sense estípules i amb pilositat, de color verd-i-grogues. Tenen un sabor una mica picant que es contrasta amb la seva aroma, ja que contenen unes glàndules que li proporcionen aquest olor desagradable. Flor: Són hermafrodites, petites i de color groc amb quatre pètals i pilositat que es troba en els corimbes terminals de la planta. Fruit: És una baia i es troba dins d’una càpsula amb 4 o 5 lòbuls rodons que quan maduren són plens de llavors petites, negres i reniformes. |
|
Propietats ornamentals |
|
És cultivada com a planta de jardineria. |
|
Propietats medicinals |
|
Tot i ser molt coneguda pels seus usos medicinals, és en realitat una planta fortament tòxica, segons els usos i dosis, i no recomanada per persones que pateixen afeccions greus del ronyó. La seva administració sempre ha de ser sota control de persones autoritzades a causa de la seva toxicitat. Igualment, és considerada com una planta medicinal degut a la seva elevada quantitat d’aplicacions com afavorir la menstruació estimulant els músculs de l’úter. En l’herboristeria europea s’utilitza per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals, enverinaments i problemes oculars, ja que s’utilitza com a col·liri proporcionant un alleugeriment ràpid als ulls tensos i cansats. Tradicionalment s’ha utilitzat amb finalitats terapèutiques com posar-la sobre el front per calmar el mal de cap, posar-la a l’aigua del bany per captar protecció i per atreure persones del sexe contrari i penjar-la al coll per allunyar les bruixes. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
També s’utilitza com a herba aromàtica a certes begudes com el brandi per produir un licor digestiu, aromatitzar salses, embotits, formatges i altres aliments. A Paraguai es un dels tres ingredients principals del carrulim o canya de ruda, juntament amb llimona i la canya paraguaiana. |
|
Relació amb els animals |
|
És una de les plantes preferides per alimentar-se de les erugues de la Papallona reina (Papilio machaon). |
|
Usos i tradicions |
|
La seva olor característica era utilitzada amb finalitats màgiques, com a loció antiparasitària per a polls i xinxes, i en homeopatia per a la tendinitis i la periostitis. La ruda era una de les plantes les branques de les quals es feien servir per esquitxar aigua beneïda. A Xile es planta a l’entrada de les cases, darrere de la porta, per allunyar les visites femenines no desitjades i que porten mala fortuna. Per a la mateixa finalitat, però en homes, s’utilitza el romaní. |
|
Mitologia |
|
Hi ha la dita catalana: “Qui té ruda, Déu l’ajuda”. Es diu que aquesta planta creix millor quan s’ha robat i quan és insultada. Allunya els homes llop i les serps i va donar lloc al proverbi “Si la dona sabés de les virtuts de la ruda, aniria a buscar-la”, a conseqüència de la seva virtut de provocar la menstruació. És considerada la planta del perdó perquè qui la pren perdona i és perdonat procurant optimisme. Des de l’antiguitat va ser una planta considerada pels mags i per les víctimes de creences populars. A Espanya es diu que protegeix del mal d’ull formant una creu amb les seves rames o portant-la com a amulet. Penjant unes rames a l’entrada de casa, repel·leix els mals esperits. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |