Xicoira (Cichorium intybus)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: cama-roja, masteguera, màstec bord, xicòria de cafè, escarola borda. Castellà: Achicoria común, escarola común. Nom botànic: Cichorium intybus Etimologia: “Cichorium” prové del nom grec de planta ‘kichorion’ amarga similar a la xicoira. “intybus” prové del grec entubon, que significa escarola. Família: Asteràcies Origen: Europa, Àsia Occidental i Nord d’Àfrica Tipus: Planta herbàcia Planta: És perenne i una mica llenyosa. Quan floreix té una tija dura, estriada i més o menys peluda. Pot arribar a fer 1,5 m d’alçada. Creix de forma silvestre al costat de camins i camps i als terrenys secs i calcaris de les zones temperades. Fulla: Són pedunculades, lanceolades i sense lòbuls; van des de 7,5 a 32 cm de llarg, amb la franja més estreta a la part superior, i entre 2 i 8 cm d’ample. Flor: Flors blaves brillants, rarament blanques o rosades. Els caps de flors fan entre 3 i 5 cm d’ample. Floració: de març a octubre. Fruit: És un aqueni poligonal, amb una corona (vilà) molt curta de diminutes escates. La llavor té petites escates a la punta. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
L’ús medicinal és vell, com ho demostra la seva presència a la ‘Capitulare de villis vel curtis imperii’, una ordre emesa per Carlemany que reclama als seus camps perquè cultivin una sèrie d’herbes i condiments incloent “intubes” identificada actualment com la xicoira. En medicina alternativa, ha estat catalogada com una de les 38 plantes utilitzades per preparar els remeis florals de Bach. |
|
Propietats fragants |
|
L’arrel de xicoira conté olis essencials similars als que es troben a les plantes del gènere relacionat Tanacetum. |
|
Propietats culinàries |
|
Tota la planta és comestible. Se’n conreen moltes varietats per a fer amanides amb les seves fulles, els brots tendres o les arrels. Des del segle XVII, les arrels es couen, es molen i s’utilitzen com a substitut o adulterant del cafè (amb l’avantatge que no conté cafeïna) i additiu alimentari. Les fulles de la planta silvestre solen tenir un gust amarg. En cuinar i descartar l’aigua que contenen, es redueix l’amargor; després es pot saltejar les fulles amb all, anxoves i altres ingredients. D’aquesta forma, les verdures resultants es poden combinar amb pasta o acompanyar plats de carn. |
|
Relació amb els animals |
|
També es conrea com a cultiu farratger per al bestiar. És altament digerible per als remugants i té una baixa concentració de fibra. Les arrels van ser considerades antigament un “excel·lent substitut de la civada” per als cavalls a causa del seu contingut en proteïnes i greixos. |
|
Usos i tradicions |
|
La xicoira s’esmenta en certs textos xinesos antics sobre la producció de seda. |
|
Mitologia |
|
Segons el folklore europeu, es deia que podria obrir portes tancades. També es creia que la xicoira atorgava la invisibilitat al seu posseïdor. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |