Sempreviva (Helichrysum stoechas)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Ramell de Sant Ponç, flor de Sant Joan, maçanella, camamilla de roca. Castellà: Siempreviva o perpetua silvestre. Nom botànic: Helichrysum stoechas Etimologia: “Helichrysum”, mot emprat per grecs i romans deriva d’Helis= enrotllar i Chrysos= or. “Stoechas”, nom del grec clàssic de l’espígol per la semblança de les seves fulles estretes i de vores enrotllades cap al revers. Família: Asteràcies Origen: Mediterrània Tipus: Planta herbàcia Planta: Camèfit de fins a 50 cm d’alçada, amb tiges més o menys densament tomentoses, erectes o ascendents. Viu en llocs aclarits de sòl sec i assolellats com arenals costaners o pedregars i matollars. És una planta indicadora de sequedat. Fulla: De 10 a 25 mm, alternes, simples i senceres, de forma estretament linears a espatulades, amb un toment blanquinós lleugerament llanós, a vegades glabres a l’anvers i més rarament al revers. El marge és revolut. Flor: La inflorescència és una cima densa d’1,5 a 3 cm de diàmetre, formada per capítols solitaris o agregats en corimbes compostos per 5 o més. L’involucre és de 4 a 6 mm de diàmetre, globós o amplament ovoide, de color groguenc, amb les bràctees laxament imbricades. Les flors de color groc són tubulars, les externes normalment femenines i les internes hermafrodites. Les seves flors, encara que petites, són molt persistents, cosa que li ha valgut el nom de “sempreviva” o “perpètua”, ja que semblen no pansir-se mai. Floració: de juny a setembre Fruit: És un aqueni marró fosc amb nombroses glàndules blanquinoses brillants proveït d’un vil·là amb escàbrids o curtament plomosos. |
|
Propietats ornamentals |
|
És molt interessant com a planta ornamental en jardineria xeròfila. Tallada i seca es fa servir en la composició de detalls florals. |
|
Propietats medicinals |
|
La flor seca en decocció s’utilitza per a curar inflamacions de l’aparell digestiu i respiratori, així com insuficiències hepàtiques. Se li atribueixen propietats antiinflamatòries, antimicrobianes i durètiques. Les flors en infusió tenen propietats febrífugues i pectorals. |
|
Propietats fragants |
|
Les seves flors s’utilitzen en perfumeria. El seu oli essencial es fa servir com a fixador de fragància en perfumeria i en aromateràpia, gràcies a la seva aroma dolça i especiada. |
|
Propietats culinàries |
|
Se l’anomena també ‘planta del curry’ pel seu olor semblant al del curry. Se’n serveixen en infusions per les seves propietats medicinals. |
|
Relació amb els animals |
|
Pot servir de repel·lent d’arnes. |
|
Usos i tradicions |
|
Aquesta planta es coneix popularment amb el nom de flor de mort perquè s’ha emprat tradicionalment en rituals funeraris. També s’ha emprat com a repel·lent d’arnes i per a fer fum als ruscs. |
|
Mitologia |
|
Se la considera una planta “eterna” perquè és una de les primeres en tornar a créixer després d’un incendi, desenvolupant una gran resiliència. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |