Sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Bosses de pastor, herba del carboner, herba del passerell, herba del pastoret, paiformatge o taleques de pastor. Castellà: Zurroncillo o bolsa de pastor. Nom botànic: Capsella bursa-pastoris Etimologia: “Capsella” significa que té el fruit en forma de càpsula. “bursa-pastoris” perquè la forma recorda als sarrons que duen els pastors. Família: Brassicàcies Origen: Europa Tipus: Planta Planta: És una petita planta, d’uns 30 cm d’alçada ocasionalment fins als 70 cm, amb tija herbàcia, monopòdica, anual (d’estiu i/o d’hivern) o biennal. L’arrel és axonomorfa radical. Té la seqüència poncella-flor-fruit sobre la mateixa planta. La poncella es troba a la part més aèria, la flor al mig i el fruit a la part més baixa. Acostuma a créixer en sòls fèrtils i rics, terrenys remoguts, conreus de secà (cereal) i de regadiu (fruitals, hortícoles...) i a les voreres de camins. És considerada una “mala herba” pel seu caràcter invasor de cultius. És una planta ruderal i molt abundant. Fulla: Les fulles són simples de pilositat pubescent, textura herbàcia, sèssils, lanceolado-hastades (amb la base semblant a una fletxa) o auriculades (amb apèndix en forma d’orella) a la base, amb una mida de 3,5 cm per 0,7 cm. Presenta un àpex rom o agut, fins a 15 cm de llarg. Les fulles es troben alternades amb limbe de forma racimada, divisió del marge entera i nervadura pennada. Les fulles inferiors de roseta són polimorfes (amb diferents formes) peciolades o bé quasi sèssils, enteres, lobades o pinnatipartides, oblanceolades, el·líptiques o oblongues en contorn general, de 2 a 15 cm de llarg i 0,5 a 2,6 cm d’ample, marge llis o aserrat, base atenuada i nervadura poc aparent. Flor: La inflorescència és de tipus raïm corimbiforme. El periant és diferenciat: té flors hermafrodites formant una petita flor d’un color blanquinós d’uns 2,3 a 4 cm de diàmetre. Els estams són didímers, formats per quatre estams llargs i dos de curts. Conté 4 pètals de 2-3 mm de llargada i de color blanc. La corol·la és flors dialipètales, té 4 sèpals d’un color grogós en forma de creu (d’aquí el nom de crucíferes) i el calze és gamosèpal. El gineceu és pluricarpel·lar amb dos carpels (bicarpel·lar), i amb un ovari súper. Floració: de març a novembre, però poden arribar a florir durant tot l’any depenent del clima de la zona. Fruit: És una càpsula en forma de silícula, fruit tant llarg com ample, angustisepte, amb aparença de cor invertit, cordiforme, format per dues valves, cadascuna polisperma. |
|
Propietats ornamentals |
|
No hi ha referències del seu ús en jardineria. |
|
Propietats medicinals |
|
S’utilitza sobretot per les hemorràgies uterines, bucals, dels ronyons, de la bufeta i de les vies respiratòries. En usos etnomedicinals, durant molt de temps s’han utilitzat com a espècia tònica i antihemorràgica del múscul uterí. En medicina popular, es considera que la planta fresca és més eficaç que seca. També ha sigut emprada en casos de cistitis (inflamació aguda o crònica de la bufeta de l’orina, generalment d’origen bacterià), cefalees, diarrees, dismenorrees, insuficiències cardíaques, hipertensió arterial i hemorràgies posteriors al part. En hemorràgies nasals s’acostumen a col·locar gasses xopes amb suc d’aquesta planta al nas. A part dels usos comuns, a la Xina les flors són utilitzades en cas de disenteria, mentre que al Perú s’acostuma a beure el suc de les fulles en blenorràgia, i la tintura (preparat galènic fet per extracció mitjançant alcohol diluït del contingut soluble i actiu de parts de plantes o animals) es pren com a antidiarreic. No es recomana utilitzar-la en temps de lactància ni en l’embaràs degut a la seva activitat tònica, ni tampoc en casos d’hipotiroïdisme i en trastorns cardíacs. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
És considerada una planta protocarnívora única, ja que només pot capturar les seves preses durant un període del seu cicle de vida. Les llavors de la planta, en humitejar-se, secreten un líquid viscós (mixospèrmia) que atrau activament i mata les seves preses. L’únic criteri carnívor no explorat és en quina mesura se’n beneficia la planta amb les adaptacions carnívores. |
|
Usos i tradicions |
|
A l’antiga Castella se sap de la seva utilització per les dones per tallar hemorràgies produïdes pel cicle menstrual. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |