Rosella (Papaver rhoeas)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: babol, babola, badabadoc, caputxí, colet, gall, gallaret, lloca, paparota, paramà, pipiripip, quiquiriquic, peperepep, roella, ruella... Castellà: Amapola, amapola común o silvestre. Nom botànic: Papaver rhoeas Etimologia: “Papaver” és la paraula llatina per a la rosella. “rhoeas” prové del grec i significa vermell, pel color dels pètals. Família: Papaveràcies Origen: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica del Nord. Tipus: Planta ruderal Planta: Aquesta herbàcia és força comuna fins a 1.600 m d’altitud. Creix en camps, marges de carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals. Teròfit, pot arribat a fer 90 cm d’alçada. D’arrel prima i axonomorfa amb una tija erecta, hirsuta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d’un color blanquinós. Fulla: Simples, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i són dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades mentre que les superiors són sèssils i presenten penducle de 12 a 25 cm. També són molt piloses. Flor: Les flors (paparoles o paparotes o frares) naixen d’una poncella que fins a la seva maduració està com caiguda. Són hermafrodites, actinoformes, dímeres i solitàries, d’uns 5-8 cm de diàmetre. Tenen una simetria bilateral. El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d’uns 2-4 cm d’ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Abans d’obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Floració: entre primavera i estiu. Fruit: És una càpsula petita (1-2 cm) d’un color verd pàl·lid, arrodonida a la base, glabre i més o menys estriada. S’obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l’interior quan el vent sacseja la planta ja seca. |
|
Propietats ornamentals |
|
Es cultiva com a planta de jardí. |
|
Propietats medicinals |
|
En usos tradicionals com a sedant, en afeccions del tracte respiratori com bronquitis i tos seca (actua disminuint la tos i afavoreix l’expectoració ajudant a treure les mucositats dels bronquis). També calma diarrees infantils. |
|
Propietats fragants |
|
S’usa els pètals com a colorant. En algunes regions africanes s’usa en l’elaboració de cosmètics. |
|
Propietats culinàries |
|
Les llavors són riques en àcids grassos, la qual cosa representa una gran aportació nutricional. Les llavors s’utilitzen com a condiment i en brioixeria. Els pètals s’usen per elaborar xarops i begudes no alcohòliques. |
|
Relació amb els animals |
|
Les fulles són tòxiques per als animals. |
|
Usos i tradicions |
|
La mainada jugava a ‘galls i gallines’ o a ‘gall, gallina o poll?’, és a dir, a endevinar si la poncella de rosella seria vermella (gall) o de color més clara (gallina) o el pollet essent la llavor. |
|
Mitologia |
|
Tradicionalment s’ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort. La rosella era una de les herbes que figuraven en el papir egipci d’Ebers. En l’antiga Grècia, Teofrast propiciava el seu consum alimentari en forma d’amanida fresca, mentre que Dioscòrides en propiciava un ús hipnòtic: “Faràs coure cinc o sis caps d’aquest papàver en tres ciats de vi, fins que es redueixin a dos, i donaràs a beure aquesta cocció als qui vulguis que s’adormin...” |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |