Romaní (Salvia rosmarinus)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Romaní |
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Romer Nom botànic: Rosmarinus officinalis. Des de l’any 2017 s’anomena Salvia rosmarinus, passant a ser sinònim Rosmarinus officinalis. No se li va posar Salvia officinalis perquè ja era usat per una altra planta. Etimologia: Rosmarinus es creia format per “ros” (rosada) i “marinus” (marí), ja que és una planta mediterrània. Però actualment es decanten per “ros” (matissar) i “marinus” (aromàtic). Officinalis prové del llatí “officina”, que es refereix al lloc on treballen els operaris, taller o oficina. Aquest atribut, portat per tantes altres plantes, és a causa de l’ús habitual que es feia de la planta a les oficines de farmàcia antigues on hi elaboraven els preparats. Salvia deriva del verb “salvere” (curar, salvar) que al·ludeix a les propietats medicinals atribuïdes a vàries espècies del gènere. Família: Lamiàcies Origen: Mediterrani Floració: De maig a juliol Tipus: Arbust Planta: Arbust perenne i aromàtic d’un màxim de gairebé 2 metres d’alçada. Fulla: Les fulles són lanceolades, de color verd brillant a l’anvers i blanc tempestuós al revers. Flor: Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal. Les flors són hermafrodites i pentàmeres, es troben en posició pedicel·lada i una simetria zigomorfa. Calze bilabiat (dos llavis) i acampanat de color verd. La corol·la és bilabiada d’una sola peça i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. Fruit: Té fruits petits, secs i tetraquenis que apareixen en el fons del calze; cadascuna de les quatre parts en què està dividit el fruit té una llavor. |
|
Propietats ornamentals |
|
Per la bellesa i olor de les seves flors aromàtiques i com a efecte de “flora local’ del Mediterrani. |
|
Propietats medicinals |
|
Majoritàriament relacionat amb l’oli essencial, essent bactericida, antiviral i antioxidant. És un bon cicatritzant. Per a tractaments de l’alopècia. Per al tractament de l’asma. Igualment s’empra per a millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis, i per a “despertar” la ment. És un agent abortiu, per tant, prohibit en dones embarassades. Tampoc per als epilèptics i diabètics. Els metges àrabs l’empraven per a tornar la parla després d’un desmai. |
|
Propietats fragants |
|
Pot fer-se’n fragàncies, doncs les seves fulles contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles. |
|
Propietats culinàries |
|
És un condiment tradicional de la cuina mediterrània: carns, aus, sopes, salses per acompanyar pasta... Al Gastrobar Solés hi trobareu una coca de formatge i pera amb romaní. També serveix per aromatitzar olis i vinagres. Pels seus efectes antioxidants, és utilitzat en la indústria dels embotits. I la mel de millor qualitat es diu que és la mel de romaní. El romaní té grans quantitats de ferro, calci i vitamina B6. |
|
Relació amb els animals |
|
És una espècie d’interès apícola. El seu nèctar atreu les abelles. |
|
Usos i tradicions |
|
- La seva fusta serveix per a fer peces de llaüts i altres instruments musicals. - Tradicionalment s’acostumava a repartir pels calaixos i armaris per evitar els àcars i també es col·locava a les habitacions dels malalts com a desinfectant. - A l’antic Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per a embalsamar els cossos dels morts. Avui dia, alguns països posen una branqueta de romaní a les mans dels difunts o en planten una sobre la seva tomba. - A Andalusia es diu que porta bona sort a les famílies que perfumen la casa la Nit de Nadal. - Ha estat associada a cerimònies de casaments com a símbol d’amor etern. Els nuvis el solen portar a la solapa i les núvies a la corona nupcial. |
|
Mitologia |
|
- En el llenguatge de les flors, el romaní és símbol de la bona fe i la franquesa. - Antigament se li va donar el nom d’”Herba de les corones” perquè s’entrellaçava el romaní amb la murta i el llorer. - Segons una antiga llegenda, la Mare de Déu, a la seva fugida d’Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les branques d’un senzill arbust verd. Llavors, l’arbust va florir donant petites flors blaves. És per això, que es diu que el romaní floreix durant les “quatre mare de deus” que hi ha repartides per tot l’any. - També es diu que el romaní creixerà durant trenta-tres anys, fins a arribar a l’edat que Crist va ser sacrificat, i llavors morirà també. - Refrany: “De romaní florit i de noies per casar, tot l’any n’hi ha”. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |