Pastanaga silvestre (Daucus carota)
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: bastanaga, carrota, carlota, safanòria. Castellà: Zanahoria silvestre, carrota. Nom botànic: Daucus carota L. subsp. Carota Etimologia: “Daucus” nom antic provinent del llatí, donat a la pastanaga, que procedeix del vocable grec daûkos, i aquest ahora, de daio que vol dir escalfar o cremar, per les seves propietats medicinals i d’irritació a la pell amb el fullatge d’algunes espècies. “carota” epítet provinent del vocable llatí carota, i aquest del vocable grec antic karôton; aquest terme llatí és la base per a la paraula “carotè”, el pigment que dóna el color taronja a la pastanaga i que el cos humà pot convertir en vitamina A. Família: Apiàcies Origen: Mediterrània i Europa Occidental. Tipus: Planta herbàcia Planta: És una planta biennal conreada com anual de la qual es consumeix l’arrel. La planta salvatge es considera de la subespècie carota, per la qual cosa el seu nom científic és Daucus carota L. subsp. Carota, a diferència de la planta cultivada, que simplement s’anomena Daucus carota. Presenta una rel poc desenvolupada i de color blanquinosa, cosa que la pot fer confondre amb una xirivia (Pastinaca sativa), ja que gairebé no acumula carotens ni antocians, al contrari de la pastanaga taronja o la morada. És molt comuna en prats i erms. Fulla: Són compostes i dividides. Flor: Petites i de color blanc en forma d’umbel·la amb una flor central porpra que serveix per atreure pol·linitzadors. Floració: de maig a octubre Fruit: Són petits, espinosos i que s’adhereixen als animals per provocar la dispersió. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
Té propietats medicinals com diürètiques, antiespasmòdiques i antidiarreiques i també és valorada pel seu contingut en provitamina A (carotens), vitamines C i E i fibra. El contacte de la pell amb el fullatge, sobretot humit, pot causar irritació a la pell en algunes persones. A l’Índia s’utilitza en la medicina ayurvèdica amb diverses finalitats, com a diürètic i per tractar problemes digestius. Les llavors es fan servir com a mètode per controlar la fertilitat femenina i per induir l’avortament. |
|
Propietats fragants |
|
S’ha emprat per a tractaments per a la pell i el seu oli essencial pot utilitzar-se també per a combatre paràsits intestinals. |
|
Propietats culinàries |
|
Se’n consumeix l’arrel (pastanaga) quan és jove, però ràpidament es torna llenyosa per a consumir-la. S’usa en la cuina per a fer diversos brous, atesa la seva vàlua aromàtica. Les flors de vegades s’arrebossen i fregeixen. Les fulles i les llavors també són comestibles. Si s’utilitzen com a colorant, les flors donen un color cremós blanquinós. |
|
Relació amb els animals |
|
Com la majoria dels membres de la família de les umbel·líferes, atrau vespes a les seves petites flors a la seva terra natal; no obstant, on s’ha introduït la planta, n’atreu molt poques. Al nord-est de Wisconsin, quan es va introduir amb nabius, va aconseguir atreure papallones i vespes. |
|
Usos i tradicions |
|
|
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |