Panigroc (Anacyclus clavatus)
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: panicor, bolig, margarida borda, margarita, manzanilla. Castellà: Manzanilla, botoncillo, amargadera, flores de amor, yerba manzanillera. Nom botànic: Anacyclus clavatus Etimologia: “Anacyclus” prové del grec “ana” que significa amunt i “kyklos” = cercle, fent referència a la disposició de les flors. “clavatus” prové del llatí i significa ‘en forma de clau’ o ‘guarnit amb claus’, usat botànicament per descriure la forma d’una estructura que s’expandeix (eixampla) gradualment cap a la punta, com una maça o clava, en referència a la forma del centre de la flor (el capítol) d’algunes plantes com en el cas d’aquesta. Família: Asteràcies Origen: Mediterrània Tipus: Planta herbàcia amb flors Planta: És anual de 10 a 40 cm d’alçada. Viu en vores de camins a la zona mediterrània, especialment a regions de tendència poc plujosa, des del nivell del mar fins als 1.000 m d’altitud. No confondre amb la Margarita (Bellis perennis) i la Manzanilla (Chamaemelum nobile). Fulla: Són pinnatisectes dividides en segments linears. Flor: Es disposen en inflorescències de tipus capítol, de 15 a 40 mm de diàmetre, típicament de color groc al disc del centre, envoltat per lígules, típicament blanques, amb aspecte de pètals. Floració: De maig a juny. Fruit: Són aquenis molt comprimits, els exteriors amplament alats. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
|
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
|
|
Usos i tradicions |
|
També anomenada flor d’amor, els pètals s’han utilitzat en el joc de “m’estima, no m’estima” arrencant un pètal a cada vegada fins que l’últim és el que decideix si m’estima o no. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |