Orenga (Origanum vulgare)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Herba musca, roca morera. Castellà: Orégano Nom botànic: Origanum vulgare Etimologia: Origanum prové del grec oros que significa ‘muntanya’ i ganos = alegria, fent referència a l’aspecte i flaire agradable d’aquesta planta. Del llatí ve el terme vulgare que significa vulgar o comú. Família: Lamiàcies Origen: Mediterrània i sud i centre d’Àsia. Tipus: Planta aromàtica Planta: És molt similar al marduix, però a diferència d’aquest normalment creix de forma silvestre en terres poc fèrtils que pertanyen a zones caloroses. És una planta herbàcia, perenne, molt aromàtica i d’aspecte llenyós. La seva tija, erecta o ascendent, pot arribar fins als 75-90 cm d’alçada i està ramificada a la part superior. Presenta un color groguenc, és un xic pilosa i és molt flairosa. L’indument és pubescent. Fulla: Són petites, de fins a 4 cm de llargada per 2 cm d’amplada i lleugerament peciolades. Creixen en cada nus de la tija oposades entre si, el marge és sencer o lleugerament dentat i el limbe, és ovalat amb punts translúcids que corresponen a glàndules d’oli essencial. La majoria són de color verd, excepte les superiors que poden tenir tonalitat vermellosa. Flor: Són hermafrodites i petites, de 4 a 7 mm. Són de color rosat amb tonalitats canviants entre el púrpura i el blanquinós. Es troben agrupades en inflorescències compostes paniculades, i estan protegides per bràctees ovades o allargades, apiculades, de color verd pàl·lid i, més o menys, el doble de llargues que el calze. La seva morfologia és molt diferent a la de les fulles. El calze és groc, tubular i està format per cinc sèpals soldats. La corol·la, de color blanc o rosat, és bilabiada, amb un llavi superior format per 2 pètals i un d’inferior compost per 3 pètals. L’androceu està format per 4 estams i el gineceu és pluricarpel·lar cenocàrpic. Floració: a partir de maig i fins mitjans de tardor. Fruit: És un tetraqueni llis on els aquenis se separen quan arriben a la maduresa. |
|
Propietats ornamentals |
|
Es pot plantar com a planta ornamental en bordures, rocalles o testos o formant part d’un jardí d’herbes aromàtiques. És una planta que està florida els mesos d’estiu i és aromàtica, sent molt resistent i suporta altes temperatures i ambients freds. |
|
Propietats medicinals |
|
L’oli essencial de l’orenga és utilitzat com aperitiu, digestiu, carminatiu, colerètic, espasmolític, expectorant, antisèptic de les vies respiratòries, tònic general i diürètic. A nivell extern és analgèsic, cicatritzant, antisèptic i antifúngic. Com a usos medicinals presenta activitat antioxidant elevada, antimicrobiana i com a antiespasmòdic a l’aparell respiratori, entre d’altres. La infusió de les summitats aèries d’orenga és utilitzada sobretot en trastorns digestius i respiratoris com a antiespasmòdic, aperitiu, antiflatulent, expectorant i antitossiu. Per via externa s’utilitza com a antisèptic, analgèsic i cicatritzant. La infusió de flors d’orenga i flors d’eucaliptus combinades, es fa servir en casos d’asma d’origen nerviós. Quan la planta està picolada i escalfada s’usa en torticolis i torçades. Quan s’empra en forma de gargarisme, és útil front a laringitis i amigdalitis. Combinada amb romaní i farigola, se n’obté oli que és antireumàtic. No és recomanable subministrar l’oli essencial durant l’embaràs, la lactància, en nens més petits de sis anys i en pacients amb malalties neurològiques. Tampoc no administrar en persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat a aquest oli essencial. |
|
Propietats fragants |
|
L’oli essencial s’usa en la perfumeria (per a donar olor a determinats sabons), en cosmètica i en farmàcia (per a l’elaboració de pomades i cremes dermatològiques). |
|
Propietats culinàries |
|
Pot constituir un agut additiu per a les amanides vegetals, ja que combina molt bé amb el tomàquet, però és sobretot l’herba clàssica per a condimentar carns. Dona un gust molt fi als estofats, a les salses per a pasta, a les pizzes i empanades de carn i, fins i tot, als bistecs a la planxa fregats amb l’herba abans de coure’ls. Uns quants branquillons dins d’una ampolla d’oli o de vinagre li transmeten la seua fragància. L’oli també es fa servir com a antioxidant en l’elaboració d’embotits i altres derivats de la carn. També se’n preparen infusions herbals. |
|
Relació amb els animals |
|
L’orenga atrau insectes pol·linitzadors i papallones, sent una font valuosa de nèctar. També rep la vista de marietes. És una planta que contribueix a un ecosistema equilibrat a l’hort o al jardí, a l’atraure insectes beneficiosos i, alhora, repel·lir insectes nocius evitant plagues, com les formigues i les mosques blanques, tot i que cal vigilar que no sigui atacada per altres plagues que no sigui capaç de repel·lir. |
|
Usos i tradicions |
|
- A la Grècia antiga es considerava que l’aparició d’una flor d’orenga al costat d’un sepulcre augurava felicitat i pau eterna per a la persona que hi era enterrada, per aquest motiu, tant romans com grecs tenien el costum d’adornar amb poms d’orenga els caps dels morts. - Els romans també l’utilitzaven per a decorar les cases de família. - Els grecs també la feien servir per tractar convulsions i enverinaments greus. - Hipòcrates de Cos, prestigiós metge de l’Antiga Grècia, l’utilitzava com a antisèptic, com una cura per a l’estómac i per a les malalties respiratòries. - Els romans la van introduir a Anglaterra, on la feien servir contra el refredat i la tos convulsa. - Alguns països europeus la utilitzaven per aromatitzar la cervesa. - Es posa en cigarretes i es fuma per a estimular la memòria per ser una droga nootròpica (els nootròpics també són coneguts com a estimulants de la memòria o potenciadors cognitius). - Hi ha el refrany castellà ‘No todo el monte es orégano’ que es podria traduir al català com ‘No tot són flors i violes’ o ‘Davall d’una capa, qui sap qui s’hi tapa’ o ‘Vesteix un bastó i semblarà un senyor’ que sent l’orenga una “herba que alegra la muntanya” significa un rebuig a la idea que tot és fàcil i agradable. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |