Lleteresa serrada (Euphorbia serrata)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Lleterasa, llet de bruixa, lleterola, llet de cabra, herba de cuca, cagamuixa... Castellà: Lecheruela, lechetrezna serrada, tártago de hoja serrada, higuera del infierno Nom botànic: Euphorbia serrata Etimologia: “Euphorbia” és un nom genèric que deriva del metge grec del rei Juba II de Mauritània anomenat Euphorbus i es va posar aquest nom en honor seu ja que feia servir mèdicament Euphorbia resinifera. “serrata” és un epítet llatí que significa serrat, al·ludint a aquesta característica de les fulles i bràctees de la inflorescència en aquesta planta. Família: Euforbiàcies Origen: Europa meridional i Àfrica del nord. Tipus: Planta herbàcia Planta: És una planta bastant tòxica. Planta anual que creix fins a una alçada d’entre 20 i 50 c. Viu als fenassars, prats secs, erms, camps abandonats i marges de camins. És una planta ruderal, tan poc exigent que sovint és una de les primeres plantes a colonitzar les secciones nues dels barrancs, les boïgues i altres terrenys alterats, com els abocadors. A l’estiu té la particularitat de conservar un color verd groguenc viu malgrat la sequera. Destaca en els llocs assolellats on creix per la seva coloració verda fresca, comparada amb altres plantes o herbes de tons grisencs o ja seques. Fulla: Són llargues i estretes amb els marges finament serrats, d’aquí el nom de l’atribut (serrata) de l’espècie. La fulla serrada fa que aquesta planta es distingeixi fàcilment d’altres lleterases. Les fullen prenen forma oval a les puntes de les tiges on hi ha les inflorescències. Flor: Les flors de color verd molt brillant són hermafrodites. Floració: Entre febrer i juliol. Fruit: És una càpsula esfèrica d’aproximadament ½ de diàmetre que conté unes llavors grises i petites. |
|
Propietats ornamentals |
|
Actualment és una planta d’interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins d’urbanitzacions. És una planta ideal quan es vol buscar un efecte de “flora local” del Mediterrani. És una planta amb poca necessitat d’aigua i molt resistent. Les mates d’aquesta planta queden força bé entre roques i al peu dels murs dels xalets. |
|
Propietats medicinals |
|
La “llet” (resina blanca o làtex) que treu tenia aplicacions en l’antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies aplicada directament amb cura. També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. Com altres plantes d’aquest gènere eufòrbia, produeixen una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a “llet” que li ha valgut el nom en català de lleterasa. Aquest líquid es coneix amb el nom d’euforbi i conté l’alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
La papallona Oxicesta serratae pon els seus ous en aquesta euforbiàcia mer més tard servir d’aliment a les larves. |
|
Usos i tradicions |
|
Com a malifeta entre amics, els joves subjectaven forçosament a un altre i li posaven el làtex de la planta al gland. D’aquesta manera, amb la inflamació provocada, la víctima aconseguia una erecció que durava dies. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |