Llengua de bou (Echium vulgare)

Propietats botàniques

Altres noms en català: llengua de llebre, buglossa, llengua viperina, cua o cul de porc, borraina borda.

Castellà: Viborera, viperina.

Nom botànic: Echium vulgare

Etimologia: “Echium” prové del grec Echis = escurçó, basant-se en l’aparença de les llavors que recorden el cap de la serp verinosa. “Vulgare” significa vulgar, comú o ordinari, indicant que la planta és de les més comunes i esteses en una regió.

Família: Boraginàcies.

Origen: Mediterrània, es troba al sud d’Europa i les zones temperades d’Àsia occidental i Àfrica del Nord.

Tipus: Planta herbàcia biennal

Planta: Viu generalment a les zones de vegetació baixa, com a les brolles, erms i prats secs. També és molt comú a les vores de camins rurals. És una herba hemicriptòfita erecta i té la tija puntejada de negre. És una planta híspida, d’entre 25 cm i 1 m d’altura.

Fulla: Fan uns 35 mm a la base. Són linears i lanceolades, aspres i peludes. Les de la roseta bassal són molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base. Durant l’hivern només resta la roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles caulinars són més menudes.

Flor: Són blaves i es troben al final de la tija, però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs perquè els pigments que poseeixen varien de color en canviar el pH dels líquids cel·lulars. Són flors tubuloses amb els estams molt sortits. Les flors estan agrupades en cimes escorpioides que surten al final de la tija. Calze amb cinc sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o porpra, forma un tub que va obrint-se cap a l’àpex, on acaba en cinc lòbuls poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la, que atreuen molt els insectes. Té un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.

Floració: des de la primavera fins a la tardor.

Fruit: Són poliaquenis que es divideixen en quatre aquenis que es dispersen amb el vent amb protuberàncies que recorden el cap d’una escurçó. Sovint s’enganxen als pels del bestiar o de la gent que passa, el que ajuda a llur disseminació.

Propietats ornamentals 

És una planta resistent i de baix manteniment. És una planta bonica per la vistositat cridanera de les seves flors amb tons blaus i violetes.

Propietats medicinals

El folklore tradicional de moltes cultures afirma que guareix o calma les picades dels escurçons.

Les inflorescències tenen propietats diürètiques, expectorants, vulneràries, anticanceroses i antineuràlgiques. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses, els dolors de tipus inflamatori i els refredats. Cal tenir precaució, doncs pot presentar toxicitat hepàtica si es pren de manera prolongada. En la medicina tradicional se’n feia infusions amb les fulles seques, però en conèixer-se’n la seva toxicitat ha caigut en desús.

En cataplasma s’utilitzen els àpexs frescos de les inflorescències per a tractar infeccions cutànies, furóncols i rodadits.

Propietats fragants 

És una herba tintòria, de la qual s’aprofita l’arrel per a obtenir un tint rogenc.

En cosmètica s’usa com emol·lient.

Les flors s’aplicaven en cataplasmes com a màscares per a pells sensibles.

Propietats culinàries 

Antigament, en els remeis casolans es consumien les fulles tendres com a verdura, barrejades amb altres herbes.

Relació amb els animals 

Les flors contenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles, sent així una planta mel·lífera. Aquestes són atretes per la reflexió ultraviolada del color blau de les flors.

Usos i tradicions 

El folklore tradicional de moltes cultures afirma que guareix o calma les picades dels escurçons. Els ramaders en feien un tipus d’ungüent o pomada per a curar les ferides de les potes del animals del ramat quan eren picades per un escurçó.

Mitologia 

Imatges 

Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_de_bou_(boragin%C3%A0cia)

https://es.wikipedia.org/wiki/Echium_vulgare