Herba fetgera (Hepatica nobilis)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Viola de llop, viola de pastor, flatera. Castellà: Hepática común, trébol dorado, hierba de la Trinidad, hierba del hígado. Nom botànic: Hepatica nobilis / Anemone hepatica Etimologia: “Hepatica” del llatí hepaticus, pres del grec hepar = fetge, degut a la similitud de les fulles amb aquest òrgan. “nobilis” epítet llatí que significa notable, famós. Família: Ranunculàcies Origen: Europa, Àsia, Amèrica del Nord. Tipus: Planta herbàcia Planta: És una planta perenne comuna, que es troba en zones fresques i humides, muntanyoses, al sotabosc d’una gran varietat de boscos ombrívols. Es troba en boscs generalment caducifolis, principalment a l’estatge montà, però també al subalpí i a la part més plujosa de la regió mediterrània. Fa uns 20 com d’alçada amb moltes arrels fibroses. El rizoma és curt. Fulla: De color verd fosc, són radicals i d’uns 3 cm de longitud, amb pecíols llargs que broten directament de l’arrel amb pèls; formades per 3 lòbuls enters i arrodonits, coriàcies i corbades per la base. Flor: El tipus de pol·linització és entomòfila. Les flors apareixen tan aviat com desapareix la neu a la primavera. Són hermafrodites, solitàries, amb simetria actinomorfa, de color blau (a vegades poder ser blanques o amb tons rosats) i amb 6 sèpals i de 5 a 10 pètals lliures. Creixen erectes amb peduncles vellosos i és una de les flors més belles i delicades de les nostres muntanyes. L’androceu està format per nombrosos estams i el pistil es compon de diversos fruits. L’involucre està compost per 3 bractèoles que li donen un aspecte de calze; aquest consta de 2 o 3 cimes de sèpals petaloides. Floració: De març a abril Fruit: Agrupats sense pic, cadascun dels quals conté una sola llavor. El fruit és un aqueni ovat i agut. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
S’usen les fulles o la planta sencera sense les arrels. Es recol·lecta l’herba sense arrels i es deixa assecar a l’ombra. Conté un efecte demulcent, mucilaginós, vulnerari i astringent suau i es recomana en infusió per a casos de febre, afeccions hepàtiques lleus, tos... S’utilitza també com espasmolític i colagog. Per via externa s’ha utilitzat en forma de decocció per a tractar els ulls inflamats per conjuntivitis. La planta no s’ha d’utilitzar en fresc. En assecar-la perd les substàncies tòxiques pròpies de les ranunculàcies en estat fresc. S’ha usat en medicina popular com a remei tradicional per a les malalties hepàtiques, seguint la ‘teoria del signe’, tot i que avui se sap que no té cap propietat per a aquest ús, i la planta fresca és tòxica pel seu contingut en protoanemonina. Usada des de l’edat mitjana per tractar bronquitis i gota. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
|
|
Usos i tradicions |
|
|
|
Mitologia |
|
El seu nom característic també és degut a la presència d’unes taques característiques a les fulles que, juntament amb la forma de les fulles, recorden el teixit hepàtic. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |