Garric (Quercus coccifera)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Coscolla, garriga, garriguella, grana, alzina revell, blaca... Castellà: Coscoja, chaparro, carrasquilla. Nom botànic: Quercus coccifera Etimologia: “Quercus” prové del llatí i era el nom que els romans donaven al roure i l’alzina. Alguns suggereixen que el seu origen podria remuntar-se a paraules celtes, com “quer” (bell) i “coz” (arbre), per formar l’expressió “arbre bell o bonic”. “coccifera” prové del llatí coccum (cotxinilla) i fero (portar), significant “portadora de cotxinilla”; això és degut a que a les branques d’aquesta planta creix una cotxinilla del gènere Kermes (mirar apartats ‘propietats fragants’ i ‘relació amb els animals’). Família: Fagàcies Origen: Mediterrània Tipus: Arbust Planta: És semblant a l’alzina (Quercus ilex) però de port arbustiu. És molt ramificat que sol arribar fins als 2 m d’alçada. Viu en zones seques i assolellades i prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. La garriga o garrigar és un agrupament vegetal on predomina el garric. Fulla: Està cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb els marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. Flor: Les flors masculines són molt petites, poc aparents, amb un embolic acopat dividit en 4, 5 o 6 grills i un nombre variable d’estams (4 a 10). S’agrupen en espigues curtes, de color groguenc, primes, que pengen en grups. Les femenines neixen a la mateixa planta, solitàries o agrupades per dues o tres. Floració: D’abril a maig. Fruit: És un gla de peduncle curt i cúpula eriçada, d’una sola llavor. Són de sabor amarg, dolentes per menjar. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
|
|
Propietats fragants |
|
Històricament, el garric s’ha utilitzat com aliment per a la caparreta de l’alzina (Kermes vermilio), una espècie d’hemípter esternorrinc (un fitoparàsit xuclador fix que suposa una plaga pels arbres del gènere Quercus), insectes del qual se n’extrau dels seus cossos secs un tint de color roig anomenat carmesí. |
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
Com hem dit a les propietats fragants, el Kermes vermilio és un fitoparàsit xuclador fix que suposa una plaga pels arbres del gènere Quercus. La seva presència constitueix l’únic aliment i refugi per a la fauna en nombroses zones on substitueix a la comunitat d’alzines que no hi habiten a causa de les escasses precipitacions. De fet, és l’última mena de quercínia a desaparèixer per falta de precipitacions. La planta amb els seus glans amargs brinda protecció per a la nidificació d’aus i aliment per a guineus, rosegadors i porcs senglars. En àmbit domèstic, s’utilitzaven els glans per alimentar porcs i cabres quan mancaven les d’alzina. |
|
Usos i tradicions |
|
El terme garriga apareix en força topònims, com ara la comarca de les Garrigues i la població de la Garriga (Vallès Oriental). Se’n feia carbó vegetal. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |