Fumdeterra (Furmaria officinalis)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Angelets, fumària, herba de colom, gallerets, peuets, julivert bord, sang de Crist. Castellà: Palomilla, fumaria, zapaticos, sangre de Cristo. Nom botànic: Fumaria officinalis Etimologia: “Fumaria” deriva del llatí fumus= fum possiblement com va dir Plini a causa del fet que el seu suc provoca un intens llagrimeig, com si es tractés de fum, així com per la seva olor, que també se li assembla. L’atribuit del llatí “officinalis” indica que una planta té usos medicinals o herbolaris tradicionals. Família: Papaveràcies Origen: Europa Tipus: Planta herbàcia Planta: És present en la majoria d’horts, camins i camps i en cultius. És anual, glabra, de tall erecte i ben ramificat, que pot arribar a fer de 30 a 60 cm d’alçada. Té l’arrel axonomorfa. Fulla: Presenta fulles pinnaticompostes, alternes, amb folíols de forma allargada i a la vegada tallats en segments lanceolats. Els últims folíols són quasi lineals. Flor: A començaments de primavera, forma inflorescències en rames terminals d’una dotzena de flors zigomorfes, de fins a 9 mm de longitud cada una. Les petites flors s’agrupen en espigues vermelles, roses o blanques i són tubulars. Creixen en branques subsèssils o curtament pedunculades. Tenen el calze format per dos sèpals petits, de color blanc, ovalats i amb el marge dentat. La corol·la està composta per quatre pètals lliures, allargats, entre els quals el superior està perllongat en un esperó ample, en el que es troba el nectari. L’androceu és diadelf, amb 6 estams fusionats en dos grups, que cada un està dividit en tres antenes. L’antena central té dues teques i les laterals una. El gineceu mostra dos carpels, amb l’ovari súper. Floració: a principis de la tardor Fruit: És globular i rugós quan se seca, fructifica en un petit aqueni suborbicular, d’apis truncat o emarginat (quasi més ample que llarg). Les llavors són molt petites. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
Tradicionalment s’empra en infusió lleugera per a regular la funció hepàtica, com a diürètic, depuratiu i laxant degut al seu contingut en sals potàssiques. També s’usa en certes afeccions cardiovasculars i del sistema nerviós. Per via externa serveix per tractar les afeccions del cuir cabellut i la crosta làctia, anomenada així perquè apareix en el cuir cabellut d’alguns nens o nenes nounats. Les seves flors es poden prendre en infusió per alleugerir el mal de cap. És un estimulant respiratori i un antiinflamatori discret. A dosis elevades és tòxica, pel que convé ser prudent i evitar la sobredosificació. Pertany a les papaveràcies, que compten amb moltes espècies tòxiques. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
|
|
Relació amb els animals |
|
|
|
Usos i tradicions |
|
Els antics exorcistes creien que si es cremava aquesta planta, el seu fum foragitaria els mals esperits. Per tant, també s’utilitzava per allunyar els mals esperits. |
|
Mitologia |
|
La llegenda diu que la planta no s’originava de les seves llavors, sinó del fum que emanava de l’interior de la terra. Associada a l’element Terra, se li va adjudicar la virtut d’atraure els diners. Una infusió de fumària ruixant per tota la casa un cop per setmana, es deia que atreia els diners. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |
