Farigola (Thymus vulgaris)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Timó, timonet, tomell. Castellà: Tomillo común o vulgar. Nom botànic: Thymus vulgaris Etimologia: S’anomena “farigola” en part del català oriental, del llatí vulgar ferricula, mentre que en català occidental s’anomena “timó”, del llatí culte thymus. Thymus és un nom genèric que deriva de les paraules gregues thymon i thymos, que és el nom donat a aquestes plantes i que probablement deriva de thyein, que significa olor, aroma, al·ludint a una de les principals característiques d’aquestes plantes. Vulgaris és un epítet llatí que significa “vulgar, comú”. Família: Lamiàcies Origen: Mediterrani Tipus: Planta subarbustiva podent arribar a fer formacions vegetals de tipus mata, matollar o també dites timonedes o farigolar. Planta: És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d’alçada. L’arrel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). Fulla: La textura de les fulles és herbàcia, de color apagat per l’anvers i d’un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls blancs. Fan a tot estirar 1 cm de llarg incloent-hi el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat, revolutes (semblen més estretes perquè l’ambient sec fa que els marges quedin doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada. La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt petit, i la seva disposició és decusada. Flor: Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrul. Són hermafrodites. Tenen 5 sèpals soldats (és gamosèpala) i 5 pètals soldats (és gamopètala). La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l’inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L’androceu és constituït per 4 estams lliures entre si però soldats a la corol·la. El geniceu és format per 2 carpels soldats i té l’ovari súper. Floració: de març a juny Fruit: Els fruits són núcules. |
|
Propietats ornamentals |
|
Planta apreciada en jardineria per la seva bellesa donada per les seves flors; el seu aroma; i la seva versatilitat adaptant-se a diferents tipus de sols, resistència a la sequera i facilitat de cultiu. |
|
Propietats medicinals |
|
S’utilitzen les summitats florides dessecades com a remei. Com a usos medicinals tradicionals s’utilitzava per al refredat comú, l’asma, laringitis, tos ferina, dispèpsia i gastritis. També s’ha utilitzat per via tòpica per al tractament d’estomatitis, halitosi, faringitis, lesions cutànies i prurit. Compta amb les accions farmacològiques d’antibacterià, antisèptic, expectorant, antiespasmòdic, hiperèmic, antihelmíntic, carminatiu i diürètic. |
|
Propietats fragants |
|
S’utilitza per a encens, infusions o olis essencials. No emprar l’oli essencial en cas d’embaràs, úlcera o problemes cardíacs, doncs un ús elevat d’aquest oli, pel seu contingut en timol, pot produir hipertiroïdisme o intoxicació, per irritació de l’aparell digestiu. Se’n preparen infusions per a posar al bany com a efectes sedants. En l’antiguitat s’usava per a perfumar els temples. |
|
Propietats culinàries |
|
És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. S’utilitza sovint per a condimentar la carn, l’estofat o sopes. Encara que sigui saborosa no hi domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies. La mel de farigola és una de les més apreciades en el mercat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral. També es pren en infusions per dissoldre en una tisana. Els romans l’utilitzaven per donar un sabor aromàtic al formatge i als licors. |
|
Relació amb els animals |
|
La seva olor atrau pol·linitzadors himenòpters i dípters. |
|
Usos i tradicions |
|
- Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per a embalsamar els morts. - Durant l’edat mitjana, es posava sota els coixins per agafar el son i protegir-se de malsons. - Durant l’edat mitjana també s’utilitzava com a encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè se suposava que assegurava el pas a la pròxima vida. |
|
Mitologia |
|
- A l’antiga Grècia la utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als temples, creient que la farigola era una font de valor, és per això que també la cremaven davant l’altar dels déus. - Els romans la utilitzaven per a purificar els espais. - A l’edat mitjana les dames brodaven la figura d’aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers puix que es considerava que donava valor al portador. - Antigament, els pobles que vivien a la zona de la costa mediterrània van esbrinar ben de pressa totes les virtuts de la farigola en l’àmbit medicinal, que van acabar atribuint propietats màgiques a la planta, utilitzant-la per a tota mena de rituals, amulets protectors i teràpies alternatives, utilitzada per remeieres i bruixots. Avui en dia, encara hi ha qui creu que té propietats com a talismà protector de la salut i que combat les “energies negatives”. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |