Càdec (Juniperus oxycedrus)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: càdec de fruit gros, ginebrissa, ginebre, ginebreta, oxicedre... Castellà: Enebro rojo, enebro de la miera, oxicedro, cada, nebro. Nom botànic: Juniperus oxycedrus Etimologia: “Juniperus” nom genèric que procedeix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebre. “oxycedrus” és una combinació de l’epítet que deriva del grec oxys i significa punxant; i de kedros que significa cedre, fent referència a la forma punxeguda de les agulles i a la semblança general de les fulles amb les del cedre. Família: Cupressàcies Origen: Mediterrània Tipus: Arbust Planta: Com el ginebre (Juniperus communis) acostuma a restar baix com un arbust, però pot arribar a fer 9 m d’alçada. Es localitza principalment en terrenys calcaris i assolellats. Abunda a la terra baixa, en alzinars aclarits, pinedes i garrigues. El bosc format per càdecs s’anomena cadequer. El trobem dels 0 als 1.400 m d’altitud. El tronc és gruixut i dret, d’escorça fibrosa, marró grisenc. És una espècie unisexual dioica: produeix peus masculins i femenins. Fulla: Les seves fulles, repartides en grups de tres, punxants i amb forma d’agulla, tenen dues línies blanques a l’anvers, cosa que el fan diferenciar del ginebre. Les branques joves sovint pengen donant-li a la planta un aire despentinat. Flor: Floració: a la primavera, entre l’abril i el maig. Fruit: Els fruits (gàlbuls) s’anomenen gargulls, pilotetes de ginebre i gayubas. De 6 a 12 mm de diàmetre, són semblants als del ginebre però lluents i de color rogenc a partir del segon any. Els fruits maduren en 2 anys. |
|
Propietats ornamentals |
|
Es cultiva com a ornamental pel seu agradable fullatge i per formar tanques. |
|
Propietats medicinals |
|
Del seu oli essencial se’n fan medicaments (tradicionals) per al tractament de la pell. |
|
Propietats fragants |
|
S’extreuen olis essencials per ser un bon repel·lent contra els paràsits de la fusta o dels animals. L’oli essencial, anomenat popularment miera (també oli de càdec o oli de juníper, dit oli ronyer al Rosselló, per tant els seus recol·lectors eren denominats mierers) és obtingut a través de destil·lació de la fusta. Es tracta d’un oli fosc, aromàtic, amb una forta olor de fum que s’utilitza en alguns cosmètics, alguns usats com a encens. |
|
Propietats culinàries |
|
També s’ha utilitzat per fer ginebra en les zones on no hi ha el ginebre comú. |
|
Relació amb els animals |
|
És utilitzat per permetre la nidificació d’espècies d’aus insectívores en agricultura ecològica. L’arbust, amb la seva densa estructura, serveix de refugi per a la fauna. Les aus s’alimenten dels seus fruits i en dispersen les seves llavors. De l’extracció de l’oli essencial se’n fa repel·lent contra els paràsits de la fusta o dels animals. |
|
Usos i tradicions |
|
La fusta és aromàtica, de color vermellós, gra fi, molt resistent a la putrefacció, fàcil de treballar i s’ha emprat en ebenisteria i dóna bons pilars i bigues. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |