Boix (Buxus sempervirens)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Boix comú, boix blanc, buix, buixerolla. Castellà: Boj común, arrayán. Nom botànic: Buxus sempervirens Etimologia: “Buxus” epítet genèric que prové del llatí, que alhora deriva del grec buxos, i originalment es referia a la caixa o atuell de fusta de boix. “sempervirens” és un mot compost provinent de les paraules llatines semper (sempre) i virens (verd), és a dir, que sempre està verd. Família: Buxàcies Origen: Europa Tipus: Arbust Planta: Acostuma a fer d’1 a 5 m d’alt per 1,5 d’ample. La fusta es groguenca i molt dura, i tan densa que no sura. És de lent creixement. Creix en qualsevol terra fèrtil i ben drenat. Fulla: És de fullatge persistent, amb fulles d’1,5 a 3 cm de longitud, oposades, curtament peciolades, coriàcies, glabres lluents a l’anvers, ovades i enteres, verdes tot l’any (a l’hivern sovint vermelloses). Flor: Les flors són monoiques, amb masculines i femenines presents al mateix exemplar. Les masculines són sèssils amb quatre estams. Apareixen en petites inflorescències de diverses flors masculines i una femenina a les aixelles foliars. Mesuren uns 2 mm, de color groc, poc vistoses, sense corol·la, sense fragància. Floració: Entre març i abril. Fruit: Fruit en càpsula ovoide trilocular, conegut com olletes, amb 6 llavors negres i brillants, acabat en 2-4 apèndixs superiors. |
|
Propietats ornamentals |
|
Usat en jardineria, es retallen per formar diverses formes geomètriques en l’anomenat art topiari i també per fer tanques. Molt usat en la jardineria francesa del segle XVIII seguint una tradició que venia des del temps dels romans. |
|
Propietats medicinals |
|
Tota la planta conté substàncies perjudicials per a la salut humana, és tòxica però també medicinal. La seva escorça conté alcaloides de pretesa activitat antipalúdica i colagoga. Pot provocar l’avortament. |
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
S’emprava antigament a França com a substitut del llúpol en la fabricació de cervesa, però pel seu contingut en àcid nítric es va desaconsellar des de fa molt i ara no té aplicacions nutricionals. |
|
Relació amb els animals |
|
És susceptible a diverses plagues com l’eruga del boix, el xuclador de boix, l’escata del musclo i l’aranya vermella. Les flors són riquen en nèctar, que atrau himenòpters i dípters. |
|
Usos i tradicions |
|
Fusta molt dura, densa, homogènia, sense cor, emprada per a fer els populars ‘gravats al boix’ i culleres, instruments de vent i altres peces com els “boixos” o “boixets” de fer puntes de coixí. |
|
Mitologia |
|
|
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |