Agulles de pastor - Dits de bruixa (Scandix pecten-veneris)
Herbari de l'Era de les Bruixes - Cens de plantes silvestres de Tiurana - Tiuranatura
|
Propietats botàniques |
|
Altres noms en català: Dits de bruixa Castellà: Peine de Venus, ajuga de Venus, aguja de pastor, ahora gatos, alfileres de bruja, hierba del anís... Nom botànic: Scandix pecten-veneris Etimologia: “Scandix” deriva del grec antic skándix que era el nom d’una planta amb forma d’agulla, fent referència a la forma allargada i punxeguda dels fruits de la planta. “pecten-veneris” l’epítet del nom científic fa referència a pinta de Venus, al·ludint a la semblança de la inflorescència amb una pinta. “pecten” paraula llatina que significa en castellà peine (pinta, carda, rasclet); anatòmicament el terme ‘pecten’ s’utilitza per a estructures com el ‘pecten de la retina’, que és una estructura vascular de l’ull. “veneris”, del llatí, significa ‘de Venus’, deessa romana de l’amor i la bellesa, associant el seu nom amb elements que evoquen bellesa, com aquesta pinta que el seu fill Cupido podia haver-li donat. És possible que el nom de la planta provingui de l’associació popular de la seva forma de pinta amb la de les pintes que s’usaven per als cabells. Família: Apiàcies o umbel·líferes Origen: Euràsia Tipus: Planta Planta: De vegades es considera una mala herba. Planta anual que fa de 10 a 40 cm d’alt, és una espècie prima, espaiadament pilosa, molt ramosa. Viu sobretot en camps de cereals sobre sòls eutròfics des del nivell del mar als 1.350 m. Fulla: Fulles bitripinnades amb lòbuls lineals. Flor: Umbel·les amb 1-3 radis primaris amb bràctees generalment absents; bractèoles visibles, més llargues que els cabells, persistents. Flors blanques, pètals oblongs, desiguals i amb àpex agut i incurvat. Floració: De febrer a juliol. Fruit: Rep el nom d’agulles pels seus llargs fruits que fan un gruix d’1,5 cm i amb un bec de 7 cm. Fruit gran, robust, d’1,5 a 8 cm, amb bec 3-4 vegades més llarg que la part portadora de llavor del fruit. |
|
Propietats ornamentals |
|
|
|
Propietats medicinals |
|
|
|
Propietats fragants |
|
|
|
Propietats culinàries |
|
L’ús de la planta a Europa es remunta a fa molt de temps, tant com a verdura de fulla com per a amanides. |
|
Relació amb els animals |
|
|
|
Usos i tradicions |
|
|
|
Mitologia |
|
Algunes de les primeres referències al seu consum culinari es troben en textos grecs antics que satiritzen el tràgic Eurípides (480 ac – 406 ac) de l’illa de Salamina, que retraten la mare del dramaturg (Cleito) com una humil verdulera, entre els productes dels quals es trobava la verndura ‘scanthrix’. |
|
Imatges |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Font: Viquipèdia, IA, Ajuntament de Tiurana, tradició oral |